Fa molt temps no se de tu
i es temps m’ofega dins sa llum.
Que si pogués tornar a abans ho faria diferent,
res és el que esperàvem, i s’espera s’endú el vent.
L’escorça trenco al matí,
l’he feta dins del meu llit,
entre carícies i petons
t’he imaginat dins meus llençols,
d’estranys que venen a dormir
i penso que ells son tu amb mi.
Que si pogués tornar a abans ho faria diferent,
però del present soc esclau
i ses paraules s’emporta el vent.
I mira si l’aigua és freda jo et dic que sí,
però escolta bonica
que cançó que et cantava la cantava des de dins.
I si no fossis tan orgullosa,
tan plena d’engranatges que no se desxifrar
potser aleshores t’oblidava, potser ja no et buscava,
potser pogués marxar.
Que si pogués tornar a abans ho faria diferent,
però del present soc esclau
i ses paraules s’emporta el vent.
