Aquest mati
he sentit la lluna
despedir-se’m
dir-me fins aviat.
M’he enfilat
Cap a un somni amb portes velles
que grinyolen
quan les tanquen i les obren
i les fulles acompanyen
els forts vents
que et fan viatjar
cap al fred
i et faran oblidar
allà on véns
i vols anar….
a descansar
tant lliure ja
de ser en blanc
de perdre llum
de no viatjar
de no apreciar
la màgia que ens ve
de l’aire…..
És al lloc on s’amaguen
les finestres que mai
no es tanquen…
