Era realment un empleat model
el senyor William
sempre exacte i sempre ple de zel
el senyor William
Va arribar fins a la quarantena
sens’ cap mena
de follia ni entrebanc
però un capvespre de juliol
feia tan bon temps i un airet tan bo
que el senyor William se’n va anar
a passejar sense rumb
davant seu, a l’atzar…
Senyor William! Has perdut el seny?
Què vas anar-hi a fer al carrer de Ponent?
Es va fixar en una joveneta
el senyor William
li va oferir un pom de violetes
el senyor William
a va portar a l’hostal de la Trena
però un negre
volgué la dona per a ell…
El senyor William, emprenyat
li va fotre un cop de bastó al cap
llavors l’altre, al portal
li va tallar el coll
amb dos cops de punyal
Senyor William! Has perdut el seny?
Què vas anar-hi a fer al carrer de Ponent?
Va sentir que era irremeiable
el senyor William
Va escoltar la veu del diable:
– Senyor William!!!
Al voltant quedà només el so
d’un trombó
que tocava, gemegant,
un vell cec que trepitjà la sang
sens’ saber-ho, i cantant
es va fondre amb la nit…
Potser era el Destí
que creuà el seu camí?…
Senyor William! Has perdut el seny?
Vas trobar la mort al carrer de Ponent!
