Senyor de Berguedà, digueu-me vós
d’aquestes quina és més bona opció
i de l’altra jo en serė defensor,
i us venceré, si algú ho vol sospesar,
què trieu: no ser estimat i estimar,
O que estimant no sigueu vós amat?
Escolliu la que us plau més, aviat.
Aimeric, tindria el seny d’un mocós
si no sabés en amor què ės millor.
Prefereixo que em tinguin per senyor
sentir-me estimat prô sense estimar;
perquè a l’amor no vaig venir-hi en va
i mai no he estat home desenfeinat:
en daus i en dames vull ser afortunat.
Berguedà, mai ningú poc amorós
té, al meu parer, goig ni distinció
així com val més seny que no follor:
qui serveix més val i més es fa honrar
que no aquell que pren i no vol donar.
o prefereixo ser pobre i honrat
que poderós prô desenamorat.
Aimeric, tal com la guineu feu vós,
que quan d’un fruit tingué l’ambició
se’n va abstenir per la simple raó
que al cirerer no es va poder enfilar,
maleint el fruit que no va abastar.
Veig que ara vós amb ella heu acordat
blasmar tot allò que teniu vedat.
Berguedà, en sou tant de maliciós
que penseu que sóc del mateix color.
No ho sóc, si en lloc de joia prenc dolor;
prô amb bona esperança ho puc suportar,
més em plau perseguir sense arribar
que no atènyer allò que no em fóra grat:
res no val tant com un bé desitjat.
Aimeric, he vist fallar grans senyors
valents i ardits, justament en això,
Ot, en una cursa amb el cavall bo,
va perdre per no fer-lo galopar:
havent-lo esperonat en començar,
ell vencedor s’hauria proclamat:
cal fer, sempre que es pot, la voluntat.
Berguedà, mil cops triaré estimar
la dona que adoro sense ser amat,
que amb altra fer la meva voluntat.
Baró Aimeric, no heu de fatxendejar:
si estiméssiu tant com us heu vantat,
tan lluny de l’amor no hauríeu guillat.