Vaig aprendre que pensant
camines
però el què volia era volar i sentir els meus peus
alliberats
vaig descobrir el què era somiar
Duc darrere tantes pors
n’escapo
persegueixo però els records
per no fer veure que no hi són
doncs ells m’han dut on ara sóc
Quan arriba el gran moment
marxa enrere fa el valor
i s’escampen pel present
els bocins de la il·lusió
la consciència no té opció
Una imatge en el mirall
no reflecteix el què esperava
però sempre ens queda començar de nou
Sovint em costa disfressar de mentida la veritat
i no vull pas fer-te creure que sóc aquí per marxar
que ser el què sóc no he d’amagar
ni he de privar-me de sentir ni perseguir amb tot el cor
la realitat del què he somiat
Tinc les forces per anar lluny
i les ganes de marxar
el temor del camí perdre
i una porta al meu davant
Què m’espera més enllà?
Hi haurà res que em barri el pas?
Si no faig aquesta passa
de parets viuré encerclat
Sovint em costa disfressar de mentida la veritat
i no vull pas fer-te creure que sóc aquí per marxar
que ser el què sóc no he d’amagar
ni he de privar-me de sentir ni perseguir amb tot el cor
la realitat del què he somiat
