Sentint-nos a prop

Travesse grans núvols de cendra gris per veure aparèixer la claror m’endinse a l’espai al meu fons de mi al centre on habita el meu cor, per buscar raons per alçar el cap per trobar una roca ferma i agafar-me amb força en mig de la tempesta i sortir, allà on el sol es pon… allà on som tu i jo
caminant entre el blat agafats de la mà, sentint-nos a prop,sentint-nos a prop,sentint-nos a prop…
captiu d’un silenci que esquerda l’encís de nits solitàries d’estiu
l’aroma que es filtra entre els clivells de finestres que em costen obrir