El revolt de marbre
blanc i tenebrós
d’uns malucs que ballen
l’aire salabrós.

Lesbos, i a la costa
sentinelles d’or
miren lluny, dins l’horitzó.
miren lluny, dins l’horitzó.

És nostre el verí,
l’aigua, el foc, el vi,
l’últim pam d’un pou
que ara ens crema el pit.

Digue’m com es bat el mar
i et diré totes les màquines
com esmolen la foscor,
com esmolen la foscor.

Suren cossos ondulants
mullaran totes les pàgines
que els salvats els hem escrit
que els salvats els hem escrit.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /