Deixo que se’n vagi a poc a poc
la buidor que ara sento al recordar-nos.
I deixo que caigui a poc a poc,
com les fulles dels arbres.
Han passat molts dies i no n’ha passat cap,
que sapigués el que vindria.
I ara que intento esbrinar
el que ens espera tampoc no ho endevino
Però la pena que em mata no ve del dolor
Ve dels dies que sense saber-ho van ser dels millors
Però la pena que em mata no ve del dolor
Ve dels dies que sense saber-ho van ser dels millors
Ve dels dies que sense saber-ho van ser dels millors
Ve dels dies que sense saber-ho van ser dels millors
