Miro com balles
gira el món al teu voltant,
Movent l’espatlla
obres els ulls mirant al cel
iniciant un vol rasant.
Amb els peus nus
marques el pas d’un ball perdut.
En solitud
seguint els cercles de la llum
esperant un signe absurd.
Espurnes de desig,
guspires d’aquell foc
que atia el vent gelat del nord.
Encenalls de nit
cosint el teu vestit
omple l’espai la teva olor.
Els teus ulls riuen
mostrant callats el teu tresor.
Sense paraules
jugues al joc i et sento a prop,
em gronxa el cor el teu amor.
Espurnes de desig,
guspires d’aquell foc
que atia el vent gelat del nord.
Encenalls de nit
cosint el teu vestit
omple l’espai la teva olor.
Espurnes de desig,
guspires d’aquell foc
que atia el vent gelat del nord.
Cremant l’últim alè,
jugant-m’ho a tot o res
em llenço al buit sense cap por.