L’ombra està davant teu aquest cop,
i no vol mirar enrere no.
Té pressa, però no sap on va,
et fa córrer amunt i avall sense parar.
Sap que tens por de la foscor.
Per això enfosqueix les parts on tu vols
deixar de cercar sense descans,
i et fa anar sempre d’aquí cap allà.
Perds més el temps quan creus que perds el temps, i és que
és millor viure sense mirar els segons.
S’asseu davant teu, de sobte mou
el dit cap als costats dient que no.
La cadira és l’enemic més letal,
no tens res controlat, res.
Et mostra un gran llibre aquest cop,
diu “són tasques, objectius i cap record”.
Apuntat hi ha fins i tot cada segon
Perds més el temps quan creus que perds el temps, i és que
és millor viure sense mirar els segons.
M’ha costat veure que era l’enemic.
Em tenia convençuda amb tant d’embolic.
I ara provo d’ignorar-ho, tot i que hi és i no para mai.
I ara provo d’ignorar-ho evitant mirar sempre endavant.
Perds més el temps quan creus que perds el temps, i és que
és millor viure sense mirar els segons.
Perds més el temps, sí, quan creus que perds el temps.
Sense mirar els segons.
