La vaig conèixer massa tard a la nit,
a aquelles hores que és millor controlar
que fer-se entendre entre cubates i crits
va donar-me el seu mòbil, no li vaig demanar.
Més de dos dies no em vaig poder aguantar
per enviar-li un “te’n recordes de mi?”
potser perquè el missatge no era encertat
vaig trigar una setmana, però va dir-me que sí.
Ja em tens a mi buscant paraules i l´activa que s’acaba.
No sé perquè, però això no va bé,
els seus missatges no em diuen res.
un rera un altre hauré d’apretar-la
i és que fa temps que estic tot el dia pendent de tu.
I quan per fi vaig decidir-me a trucar
les ones es van conjurar contra mi.
Allà sense cobertura i la cosa estava dura,
millor la trucaré una altra nit
però he esborrat el seu mòbil, capullo de mi.
I jo que vull telefonar-la
i ara em cago en els missatges
no sé perquè, però això no va bé,
Un sol botó, autodestrucció
i és que funciona així, aquest món modern.
Busco a l’agenda, no queda res.
Ho dones tot perdut
i veus que la sort va i es queda amb tu.
Sona el telèfon i el teu nom s´encén
i jo que em poso a cent
pensant el que faré amb tu.
