M’he trobat un cor trencat
al costat del meu coixí,
enterrat entre l’essència del perfum,
que fa poc dormia amb mi.
Repasso el meu diari.
Recordo sensacions.
I no tinc clar,
no tinc clar si avui és millor que ahir.
Assumint la decisió d’estar sol…
M’és difícil respirar
cada cop que em ve la imatge del moment
en què agafava les coses del calaix,
mirant-me fixament.
Camino entre els meus dubtes.
Intento fer el cor fort.
I no tinc clar,
no tinc clar si avui és millor que ahir.
Assumint la decisió…
Voldria caure a terra
i sentir que toco fons.
Saber tancar la porta
dels misteris no resolts.
Voldria viure un canvi.
Voldria estar tranquil.
Voldria alliberar-me i dir: si si si!!!
