Volen les paraules
als carrers on passaven la vida
burlant-se dels vencedors
i s’enyora d’aquells dies
quan s’amaven sota les cadires
passava la processó

Se’n va amb el vent
la lluna i la poesia
Se’n va amb el vent
el cel pintat de colors
Se’n va amb el vent
la màgia alegre i senzilla
d’aquella València antiga
de barri de pescadors

Si poguera tornar
on va començar la vida
si poguera guardar un tros
d’aquell vell amor
vestiria totes les nits
de llum i alegria
per veure-la un últim dia
per sentir-la més a prop

Volen les promeses
als solars on habiten les runes
d’antics consolats d’amor
i recorda com ballaven
sota el cel d’on penjaven estreles
entre llunes de cartró

Se’n va amb el vent
la petita geografia
Se’n va amb el vent
les veles de l’horitzó
Se’n va amb el vent
la màgia alegre i senzilla
d’aquella València antiga
de barri de pescadors

Si poguera tornar
on va començar la vida
si poguera guardar un tros
d’aquell vell amor
vestiria totes les nits
de llum i alegria
per veure-la un últim dia
per sentir-la més a prop

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /