Com si fos un fil,
un fil llarg i prim
que teixint -se d’enyor m’uneix sempre al teu cor.
És només un fil,
potser fràgil,
però sempre fàcil
per tenir-te dintre meu
tan a prop com tan absent..
No ha d’esborrar el temps
ni un sol traç de tants sentiments per tu,
ni podrà l’oblit
trencar el fil que tibant-me em lliga a tu.
Jo t’espero… i t’espero…
Llenço a les estrelles
un cant pel teu record més dolç
ara que es més possible el món
que somniaves encara adolescent,
i les ferides que t’han fet…
i les ferides que tu has fet…
cuso amb aquest fil.
Sempre queda un fil,
un fil llarg i prim
que per tendre és tan tens
que per minse es fa immens.
Només aquest fil,
potser fàcil
però sempre fràgil
per sentir-te dintre meu,
tan a prop i tan absent…
Queda sempre un fil…
