Què ens ha passat, amor meu, què ens ha passat
Ho teníem tot, i tot ho hem deixat escapar
Sóc incapaç de pensar, ara mateix, on aniré
El meu cap ja no respon, i estic tan trist… tan trist
Què ens ha passat, com hem pogut acabar així
Com ens ho farem, tots dos, per dir-ho al nostres fills
I quan arribi el vespre a casa tot serà gris
Ni les alegres rialles dels nens, ni la dolçor dels teus pits
Ahir tot era tan senzill
Ahir la vida tenia sentit
I avui, què passarà
Quan es tanqui la porta
I senti la fredor a l’esquena
I em quedi sol aquí al replà
Mirant les escales
I em posi a plorar
Què ens ha passat, amor meu, què ens ha passat
Ho teníem tot, i tot ho hem deixat escapar
Sóc incapaç de pensar, ara mateix, com ho faré
El meu cor ja no respon i estic tan trista…així
Què ens ha passat, com hem pogut arribar aquí
Com ens ho farem, tu i jo, per dir-ho al nostres fills
I quan arribi el vespre a casa tot serà gris
Ni les alegres rialles dels nens m’ajudaran a seguir
Ahir tot era tan senzill
Ahir la vida tenia sentit
I avui, què passarà
Quan es tanqui la porta
I senti la fredor a l’esquena
I em quedi sola al rebedor
Mirant a la porta
I em posi a plorar
Què ens ha passat, amor meu, què ens ha passat…
