Sóc un glop de vi dolç,
sóc xocolata amarga,
sóc tot allò que he viscut
i de res vull amagar-me.
Sóc un mos de cançons,
sóc aire que avança,
sóc la dansa del sol
que abriga i no descansa.
Jugo amb la curiositat,
paro orella quan la veu del savi conta
que tot desig que surt de dins no té destorb.
Que vull veure sempre ple tot el got,
que no vull estimbar a l’atzar la meva sort,
que vull sembrar llavors
perquè creixin flors damunt el formigó!
Seguiré somiant que tot pot canviar,
seguiré cantant per seguir endavant…
Seguiré cantant des del cim més alt,
que volin melodies i s’enfilin per les valls,
que corrin tots els dies perseguint el més parat
i treure tota la ràbia… per seguir cantant!
Sóc un glop de vi dolç,
sóc xocolata amarga,
sóc tot allò que he viscut
i de res vull amagar-me.
Sóc un mos de cançons,
sóc aire que avança,
sóc la dansa del sol
que abriga i no descansa.
A les nits, quan tothom dorm,
un crit del silenci remou dins meu tot allò que sóc:
aire per sentir-me viu,
que com l’avi deia fes l’ull viu,
sigues l’aigua com un riu que sempre avança.
Seguiré atrapant al vol versos que ballen amb el sol,
fent desvetllar les cançons que agiten tots els cors!
Seguiré somiant que tot pot canviar,
seguiré cantant per seguir endavant…
Seguiré cantant des del cim més alt,
que volin melodies i s’enfilin per les valls,
que corrin tots els dies perseguint el més parat
i treure tota la ràbia… per seguir cantant!
