Segons la lluna
la por m’arrossega
les mans em tremolen
em mata la pena
si es fes un anunci
sobre el desamor
la imatge perfecta
podria ser jo.

Segons la lluna
se’m mengen els gelos
la ràbia em capgira
esgarrapo i mossego
crido i esbufego
per qualsevol cosa
igual que la bruixa
a qui tot li fa nosa.

Quan em sento així
és millor que m’oblidin
com jo mateixa oblido i espero
el canvi de lluna
que al cap i a la fi
només és lluna
i sap com enganyar
si t’ho dic és perquè em creguis
sap com enganyar.

Segons la lluna
sóc una deessa
forta com un roure
i suau com la seda
la mort se m’oblida
la por no m’espanta
jo sóc la princesa
del conte de fades.

Segons la lluna
et porto tonades
que en els mars de Xina
canten les onades
per enamorar-te
l’ànima guarnida
com per fer un duet
amb el ball de la vida.

Quan em sento així
és millor que m’oblidin
com jo mateixa oblido i espero
el canvi de lluna
que al cap i a la fi
només és lluna
i sap com enganyar
si t’ho dic és perquè em creguis
sap com enganyar.

Sóc una lluna
i també sóc l’altra
cerca’m en les dues
si és que em vols trobar:
Estima’m sencera
que sóc de veritat.
 

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /