Avui envejo els teus dits, tinc tisores a les mans
Vull tenir tots els sentits, jo vull ser com els humans
Sentir-me connectat, al dolor dels meus germans
No haver estat programat, per entretenir els humans
I escoltar, el cor que tinc dins meu bategar
Des d’allà dedicar-me a crear, per poder reprogramar el meu demà
(x2)
Treu-te la màscara (x4)
Crisi emocional, crisi existencial
Crisi mediambiental, politicosocial
El que et passa a tu, és el que em passa a mi
El que ens passa a fora tot bé del que ens passa a dins
El que trepitges tu, és el mateix camí
Que han caminat tots els humans que ens han portat aquí
El que et passa a tu, és el que em passa a mi
El que ens passa a fora tot bé del que ens passa a dins
El que trepitges tu, és el mateix camí
Que han caminat tots els humans
Treu-te la màscara (x4)
El que mana avui la plata, la plata del Big Data
Tot el que l’engreixa et mata, una aigua que no hidrata
Et canto una cantata, és l’última sonata
És el nostre post-data per cantar-vos junts que
El nostre món, és el teu món
I això és el nostre mantra mentre el món es fon
El món es fon, el món es fon
La calor extrema avui ens crema, el món es fon (x2)
La nostra condemna, l’herència
L’etern estat d’emergència
La nostra ciència es urgència
És tard per canviar de freqüència
Sé que ara et canto amb latència
S.O.S Emergència
Missatge del Segle XXII
Tenim la por de que ens ofegui el mar
Resem perquè no se’ns enfonsi el far
Nostre vertigen al nivell del mar
La nostra fe és del vaixell el far
I aquest es el nostre món, que és el teu món…
