Tinc una secreta devoció ja ho saps que jo et tinc una secreta devoció.
El meu cor no alberga ni una espurna de rancor pel que respecta a tu prou saps que no.
Tinc una secreta devoció i ho sap tothom que et tinc una secreta devoció.
El meu cor no alberga ni una espurna de rancor pel que respecta a tu prou saps que no.
Em passo tots els vespres de genolls currant al port
i arribo a la taverna amb la boca plena de grumolls
em diuen “Currant d’això agafaràs el que no tens!”
però jo et vull a tu i tu vals calés.
Tinc una secreta devoció ja ho saps que jo et tinc una secreta devoció.
El meu cor no alberga ni una espurna de rancor pel que respecta a tu prou saps que no.
Tinc una secreta devoció ja ho saps que jo et tinc una secreta devoció.
Quan dic que és secreta ho dic amb tota la raó
perquè ningú en coneix la dimensió.
M’arrossego a les tardes pels vàters de l’estació
remenant el meu cos a la ciutat aparador
venc el meu amor per comprar-ne del teu ració
el calé ha de rodar perquè és rodó.
Aquesta esquena aquest pit
aquest lloc on mai no he estat.
Aquest braç on he dormit
i el calé que n’he pagat.
Tot el que es fa, tot el que es diu
és record del teu record.
Tot el que existeix gràcies a mi
a tu et rendeix honors.
Tinc una secreta devoció ja ho saps que jo et tinc una secreta devoció.
M’esmunyo entre les ombres et palpo per els racons, l’amor fa lluminós allà on és fosc.
