Ets un secret d’estat, una flor de primavera
Un estiu a la ciutat, una ascens a primera
una vella cicatriu, ets el sol a la finestra,
un dilluns a prop del mar, un regueton en festes
Ets el graó perdut, també el nen més menut
I si em preguntes, també ets tot el que s’emporta el vent
I ets un acord menor que no t’esperes,
un accent en un WhatsApp, aprovar a la primera
Ets roba estesa que s’eixuga en una estona,
Un programa sense anuncis, una boia entre les ones
Ets un coet que s’enlaira fins la lluna,
I també ets una cervesa un migdia sense escuma,
ets… el blau clar de Formentera, ets…
Mmmm…
I si em deixessis et diria, ets el gall que canta al dia,
un carta sense obrir, com l’oliva a l’amanida,
una planta entre l’asfalt, també ets el pi mas alt,
ets el calfred que puja per les meves cervicals
Ets
Com una cuca de llum, una fábrica sense fum
I una trinxera plena de flors i de poema
la nit més llarga, un grill dins una matinada,
Una vida que comença, una guerra que s’acaba,
ets… la tempesta rere el sol caient…
Mmmm…
