La pansa està al sequer
i trobe que plourà.
Digueu que vinguen tots
Tenim d’anar a empilar
Raïm de moscatell
és com dobletes d’or
i el tall de l’escaldat, ai!
fa molta, molta por.
Afanya’t que ja plou.
Poseu les veles, i au!
Si sobra algun canyís
tireu-lo al riurau.
Són boires de ponent
Ja s’ha arrasat de nou
Desempilem, ai mare!
que torna a eixir el sol.
L’oratge és sempre incert
com incerta és la vida
i la humitat florix
fa malbé la collita.
Evitem humitats
i sequem bé la pansa
que és la nostra esperança
de viure amb dignitat.
