He perdut la por a mirar-te a la cara.
M’he acostumat a tenir-te
davant per davant.
He après a gaudir
alegrement de la vida
sense haver de jugar amb tu
a fet i amagar.
Podríem dir-ne xuleria si vols,
però no m’espanta saber que vindràs
sé que la teva barca
m’espera a la riba
per endur-se’m amb tu
i mai més tornar.
Allà on se’n van les cançons oblidades,
els somriures que el temps s’ha emportat,
les paraules callades per sempre,
els amics que mai més han tornat.
Sé que vindràs.
Sé que vindràs.
No et sàpiga greu que posposi la cita.
Vull el temps que em toca
fins l’últim minut.
Si tu jugues net
no et donaré massa feina.
Vindré amb tu agraït per tot el viscut.
Allà on se’n van les cançons oblidades…
