Sé paraules per a mi sola,
me les dic tot somniant.
No les sé de cap escola…
Quan les sento em vaig fent gran
No vulgueu saber cap cosa
que no diguin els meus ulls…
Són secrets de boca closa,
i de llibres sense fums.
Perquè tot espera l’hora,
i jo sóc com un demà
aturat a l’altra vora
d’aquest temps que ja se’n va.
Quan la llum neixi ben viva,
serà fresc el meu matí.
Des de l’ombra fugitiva,
no em crideu, no us puc sentir.
Les paraules que tinc ara
les diré per altra gent,
tot mirant-los a la cara,
amb els ulls ben transparents.
Què ara tot espera l’hora,
i jo sóc com un demà,
aturat a l’altra vora
d’aquest temps que ja se’n va.
