Set mil milions d’habitants esclaus d’un fons monetari,
sang en les seues mans, i la terra que gira al contrari,
s’atura el temps i en estos moments, jo seré el vostre adversari,
és de batalla este vers i en este univers no seré el vostre sicari.
El Mite de la Caverna, base d’aquesta política,
ple d’assassins dins de l’Àgora, volen callar a la crítica,
esta és la cova dels lladres, i aficionats a l’èpica,
ells cremaran tots els arbres, per construir Terra Mítica.
Segles de liberalisme i de colonialisme
soterren als pobles en calç,
són diners tacats de sang,
la sobirania s’ofega en el fang.
Un nou tractat comercial
que amplie l’imperi i no hi haurà demà!
Hi haurà, hi haurà un últim crit en la tomba que diu,
vull que nasques per a viure,
sense amagar-te entre escuts,
vull que cresques per a riure,
vull que només sigues tu.
Vull que nasques, vull que nasques,
vull que nasques per a viure!
Jo renegue d’esta Europa,
alce la copa, brinde pel noi que provoca.
Este és el Joc de l’Oca, jo, torne a tirar perquè em toca.
Sense amagar-me entre escuts, ningú m’atura, tu eres la meua armadura,
vaig nàixer com home lliure, no em llevaran el teu somriure.
Mentre la Troika ens ofega, el cor batega,
t’inclines i agafes la pedra,
s’obri la veda, en busca i captura,
tu no interesses a la moneda,
la policia carrega, pedrega, i el poble unit a la contra,
el ciutadà que s’enfronta,
la llibertat amb nosaltres fins a la tomba.
Vull que nasques per a viure,
sense amagar-te entre escuts,
vull que cresques per a riure.
Controla emocions i el preu del petroli
qui escriu el passat i amaga el present,
qui fa que la crisi semble un accident
fa malabars amb el nostre aliment.
Guerres mundials, Cuba i Vietnam,
no hi ha frontera, no hi haurà demà.
Hi haurà, hi haurà un últim crit en la tomba que diu,
vull que nasques per a viure,
sense amagar-te entre escuts,
vull que cresques per a riure,
vull que només sigues tu.
Vull que nasques, vull que nasques,
vull que nasques per a viure!