Sempre has volgut
Desaparèixer
I anar-te’n lluny
On no et coneixen
Eixir de nit, i sense dir res a ningú
Hem espantat
Totes les mosques
I ens hem quedat
Tranquils i a fosques
Ens va esclatar, entre les mans, però estem vius
No et preocupes, ho tinc tot pensat
Quan tot s’acabe agarra’t fort del braç
Esta és l’adreça d’un hotel perdut
Està tant lluny que no ens trobarà ningú
Oh! Oh! …
Hem aterrat, després d’uns quants cicles lunars
A un lloc oblidat, d’un satèl·lit neutral
Pels rius de llet, baixes galetes que es desfan a les teues dents,
Són el nostre aliment
No et preocupes, ho tinc tot pensat
Quan tot s’acabe agarra’t fort del braç
Esta és l’adreça d’un hotel perdut
I està tant lluny que no ens trobarà ningú
Oh! Oh! …
No cal que em contes els teus secrets…
Hem aterrat, després d’uns quants cicles lunars
A un lloc oblidat, d’un satèl·lit neutral
Pels rius de llet, baixes galetes que es desfan a les teues dents,
Són el nostre aliment
Este és el nostre aliment
Este és el nostre aliment