On deu ser aquell tren de fusta que vaig perdre ahir.
Si no és dins del meu armari potser és sota el llit.
No tinc son. Què em passa, que no dormir?
Que no puc dormir.
Tanco el ulls amb força i agafo el coixí.
Aina que remenes, dins l’armari què has trobat?
Sembla una sardana de xinesos fet de drap.
Sents com es belluguen? sents la llum que fan?
Prem la mà i no em deixis que me’n vaig volant.
Vaig volant. Vaig volant.
Terra immensa d’orient,
fràgil flor, poble valent.
Algú està plorant.
En el seu mirar jo he vist
un somriure amarg i trist,
sol i sense amics.
Fes que canti l’esperança
i entri a la dansa.
Vine amb mi, salta així,
ja ets aquí, sí, sí, sí.
Tu també, caballer,
fixa’t bé el que has de fer.
Vine amb mi, salta així,
ja ets aquí, sí, sí, sí.
Tu també, caballer,
i ara ve el salt darrer. Eh!
Fem una gran rotllana
i alcem les mans ben altes,
hem de fer els salts ben forts
d’aquesta sardanova.
No plories més siusplau
que des de casa meva
pensaré sempre en tu
i en aquest dia.
Fem una gran rotllana
i alcem les mans ben altes,
hem de fer els salts ben forts
d’aquesta sardanova.
No plories més siusplau
que des de casa meva
pensaré sempre en tu
i en aquest dia. Visca!
