A dies tinc la sensació
que no tinc temps per a ser qui soc.
No sé si he perdut el nord,
però sé que no vull perdre-vos.
Perquè sou la raó de tot.
Perquè sou la raó de tot.
Potser oblide en ocasions
què és el que importa i el que no.
Em deixe dur, com tu i com tots,
pel mantra de ‘fer-se major’.
I jo no he volgut mai això.
I jo no he volgut mai això.
Què fàcil semblava la vida
aquells estius a l’Alfàs.
M’agradaria poder-t’ho ensenyar.
Érem honestos i valents,
érem els Reis de Sant Rafael.
Disparàvem la veritat als quatre vents,
no teníem remordiments.
Això va vindre després.
A dies tinc la sensació
que vull poder parar el món.
Estic cansat,
descanse un poc, descanse molt.
Però en tornar no puc amb tot.
Quan passe temps amb tu sé que soc
la persona que vull, qui tu vols.
Érem honestos i valents,
érem els Reis de Sant Rafael.
Disparàvem la veritat als quatre vents,
no teníem remordiments.
Érem invencibles i innocents,
érem els Reis de Sant Rafael.
No sabíem què significava el temps,
ni el valor d’aquells dies.
Això ho vam saber després.
Això ho sabríem després.
