Em diuen que he arribat al límit, que estic a la parra,
no em surt una lletra ja no puc ni concentrar-me,
23:30 sona el mòbil,- Polete bajas?
Dubte existencial?, que collons, clar que baixes.
Fa massa dies que em diuen que res encaixa
que no em veuen rapejant amb 30 que no dono bona imatge,
que no m’escoltaran si no alimento a un personatge amb luxes i vicis,
que m’oblidi del missatge,
diuen que no sóc tan jove que se m’ha passat l’arròs
que busqui una feina estable
– De cambrer estaves millor
Clar que no, saben que no, però em volen tocar els collons,
món de pandereta de lliçons i prohibicions.
Sort que m’importen una merda les vostres lleis
rula’ el got i fot-li gel, ofega’l pensa que son ells,
potser demà m’en penedeixo i demano may day,
ens han dit que hi ha una pinya de freestyle a Bogatell.
No puc enrecordar-me que collons vaig fer ahir,
som estrelles jugant a la divisió cervesa beer, you know what I mean?
Ja no som tan joves per fugir,
però el bar és la trinxera que ens agrada compartir,
Et diuen que estalvis que compris, que treballis fins a morir,
normal que alguns surtin amb la tara i robin al veí,
hi ha qui s’esvaeix i qui celebra cada vespre nit,
Ves per on, se me n’ha anat del cap el que t’anava a dir.
he cabró, no em miris així, no em miris així,
si ya sabes como me pongo pa’ que me invi’
a vegades em pregunto que se m’ha perdut aquí,
la dignitat, la vergonya i les skills
Oh shit, demà ja serà un altre dia,
corre que ve la policia,
puja l’altaveu i amaga sota d’aquell cotxe les ampolles de Negrita.
