De la forca o la cadena,
de recança i desconsol,
els que som lladres de mena
protegiu, sant Ferriol.
Sant Ferriol, si no ens ignores,
serem sempre els teus devots
criminals, estafadores,
malfactors i lladregots.
Nostra fe us dem d’ofrena
els delinqüents en estol.
Els que som lladres de mena
protegiu, sant Ferriol.
I de les maldats comeses
perdoneu-nos –pel bon Déu!-,
és veritat que fem maleses
però després ens sap molt greu.
D’aquesta actitud fer esmena
en el fons nostre cor vol.
Els que som lladres de mena
protegiu, sant Ferriol.
Sant Ferriol, vam néixer pobres
i prenem el d’altra gent,
al principi sols les sobres,
un poc més, últimament.
De tenir aquesta faena,
ens en penedim i ens dol.
Els que som lladres de mena
protegiu, sant Ferriol.
Però ho fem sens cap malícia,
procurem mai no fer mal;
lliureu-nos de la justícia,
lliureu-nos del cadafal.
Ja que el món ens don l’esquena
confiem que el Creador ens absol.
Els que som lladres de mena
protegiu, sant Ferriol.
Excloem del nostre ofici,
per ell no demanem rê,
aquell que roba per vici
el corrupte i l’usurer.
Però no us ha de fer cap pena
que aquest ja es busca el cel tot sol.
Els que som lladres de mena
protegiu, sant Ferriol.
D’una gran virtut feu mostra,
sant Ferriol, garant del bé,
bo i que, per ser patró nostre,
alguna en devíeu fer.
En la nit fa lluna plena
vostre guiatge, com el sol.
Els que som lladres de mena
protegiu, sant Ferriol.
