Tota la vida es deixava a la ventura
a l’instint i a la força dels vents.
Sempre seguia el dictat de la natura
tot girant com si fos un penell.
I era alegre la força del canvi a cor que vols,
i era lliure en deixar-se portar pels cops de sort.
Home sense voluntat però feliç:
cap responsabilitat ni compromís.
Tota la vida es deixava a la ventura
a l’instint i a la força dels vents.
Sempre seguia el dictat de la natura
tot girant com si fos un penell.
I el vent de vegades me’l mareja
i el vent el cargola fins que el deixa retort;
la barra en la qual giravolta, mòlta,
queda ferida de mort.
I ara tot just pot seguir
l’únic vent que li bufa a propòsit.
I ara tot just pot ser l’amo dels somnis.
I ara tot just pot seguir
l’únic vent que li bufa a propòsit.
I ara tot just pot ser l’amo del son.
Encallat i inútil,
la ventada el desequilibra.
Encallat i inútil,
la ventada li acusa el trastorn.
Tan encallat i inútil,
la ventada el desequilibra.
Encallat i inútil,
impedit i frustrat.
