Tots els meus records
estan lligats a samarretes,
piles de rampoines
que ningú sap d’on vaig treure.
Mare, no les llencis,
que això és la meva història!
Mare, no t’hi acostis,
que no és pas cosa teva!
La meva samarreta
està plena d’esquinçalls.
Mai la duc del tot neta,
i a fe de déu que l’he rentat.
N’hi havia una de l’Uri
del llibre de la Velvet,
també tenia la de Budellam.
Hi havia la d’en Xavi
de la Célula Durmiente o dels Moksha,
que són com cosins germans.
N’hi havia una del Martí
del maxi de Kortatu,
també tenia la de les destrals.
Recordo una de meva
que era d’una rentadora,
també en tenia una del Sendak.
La meva samarreta
està plena d’esquinçalls.
Mai la duc del tot neta,
i a fe de déu que l’he rentat.
La veritat és que la majoria
les vaig perdre,
ara no les trobo ni als Encants.
La mare va ser viva
i un dia que no hi era
va agafar-les i les va llençar.
La meva samarreta
està plena d’esquinçalls.
Mai la duc del tot neta,
i a fe de déu que l’he rentat.
