Quan la soledat és l’únic amic,
quan no res acull l’esperança
i quan la tristesa aixopluga el jardí
i una boira de dol viu a casa…
Tu guardes el sol.
Canvia la història com una estació,
canvia el mar, canvien les estrelles,
canvia la pell i també les cançons
i l’amor se’n va amb una quimera.
Tu em guardes el sol.
El secret que em regalares
és l’alè dels meus viatges.
Jo sé que tu guardes el sol,
tu guardes el sol.
Viu a Mallorca la veu del meu cant
i el meu somni vola a Alexandria.
Si a Nicòsia m’adorna el corall
a Menorca m’acaricia la brisa.
I tu em guardes el sol,
tu em guardes el sol.
El secret que em regalares
és la set per als viatges
perquè tu em guardes el sol,
tu guardes el sol,
tu em guardes el sol.
