Segueixo la llum
rere un rastre absurd,
enganyo la por
com un vell tafur.
Escupo la fel
pels dies que vindran,
maltracto el meu cos
són dies ben estranys.
Sóc un home sol
de silenci amarg,
mentre el sol se’n va
carrerons enllà.
Ens creiem gegants,
tan lluny del fang,
dèbils humans
en un circ banal,
jugant inconscients
com éssers immortals,
teixint el destí
amb les nostres mans.
Segueixo la llum
rere un rastre absurd,
enganyo la por
com un vell tafur.
Sóc un home sol
de silenci amarg,
mentre el sol se’n va
carrerons enllà.
