Hi ha dones nues, a Sabadell
i tanques de pues amb plomes d’ocell.
Divorciats pansidets,
fan cerimònies a déus baratets;
teràpies naturals,
amb energies i meridians.
Sabadell, bell Parnàs
que amb els ulls negats lloa el cantant:
si bemoll, mi, fa, sol…
supositoris de clembuterol.
Som a la glòria, a Sabadell;
piscines florides, nedadors mesells.
Pensant en paraules, parlem pensaments;
i els que callen fins passen per intel·ligents.
Sabadell intel·lectual,
canta “lerele” el ciutadà del món;
i a l’estiu pot sucar els ous
a l’aigua fresca de les teves fonts.
Sabadell, nirvana dolç;
cel a la terra per a l’industrial;
i els hereus dels fabricants
se la pelen amb les dues mans.