Neda sa núvia dins es safareig,
plora molt i pensa que no s´ho mereix
i sa lluna plena vetlla es tarongers;
de color taronja és també aquest peix.
Neda sa núvia, no se vol casar,
s´aigua verda és plena des seu vestit blanc.
Dins sa casa toquen algo d’en Chopin
ara que s’hi escau tan exactament.
Neda sa núvia i entre es convidats
hi ha una teoria (xerren d’un amant).
Fuma i diu “què passa” un pallasso vell,
i sa mare d’ella, i sa mare d’ell
Ploren amagades, ja no poden més
molt engalanades beuen JB’s,
i es infants se queixen súper avorrits
…I ningú sospita on és es nuvill
Que entra dins sa casa molt desorbitat
cerca s´escopeta i se lleva es frac
tira sa corbata “jo la mataré,
si no vol ser meva, no és de ningú més”.
Bota una bardissa i en es safareig
ho entén sa núvia i li diu “mata´m”
i una escopetada seca i zenital
crema dins sa fosca com el cel un llamp.
Morta sa núvia, dins es safareig,
plora molt i pensa que no s´ho mereix
i sa lluna plena vetlla es tarongers;
de color taronja es també aquest peix.
Morta sa núvia, no se casarà
i vermell s´enfonsa es seu vestit blanc.
Dins sa casa toquen algo d’en Chopin
ara que s´hi escau tan exactament.
