Sa nit de sa promesa

Sa nit de sa promesa ens perdérem per un lloc, solitari.   Tu estaves estirada, jo damunt tu besava sa teva pell.   Però es petons no eren molt llargs per si un cas ens enamoràvem aquell vespre.   Jo que pensava amb es passat aquell primer amor d’infant i que ara hauré d’oblidar.   I te vaig deixar escapar amb un tequila entre ses mans, temerari.   Quan tancava es ulls brillava un perfil, una mirada i es teus cabells.   Quan te n’anaves vaig jurar sa promesa que ens juntà aquell vespre.   Quan ho tenguis tot ben clar, quan aprenguis a estimar, aquí t’estaré esperant.   Sempre hi haurà uns amors que vendran, uns altres que no han de tornar però aquella nit de passió no podré, podré, podré… oblidar mai   La, la, la, laaaa, la, la, la, laaaa la, la, la, laaaa, la, la, la, laaaa.