Dia setze de gener
dins can Tropell m’encontrava
i en Joan Blai me dugué
noves que jo no esperava.
Va dir si alterat estava
jo li vaig dir: No res sé.
De s’al.lota me dugué
que ella morta s’encontrava.
Jo no hi veia i corria
i a ca seva vaig anar
com mentre la porta obria
sa mare ja em va abraçar
i en va dir: Sebastià
na Margalida és morta.
Oh punyalada més forta!
no la rep cap cristià
I a veure-la vull jo anar
que es mirar-la m’aconhorta.
No n’estic empegueït
de contar lo que em passava
a veure-la morta anava
amb so cor ben entristit.
Partiguérem en sa nit
i sa tristor mos matava
i a cada instant mos faltava
sa força i s’esperit.
Quan dins Sóller vaig entrar
me digueren de seguida
per veure na Margalida
hauràs d’anar en es fossar
A lo prompte vaig descobrir
ses parets d’aquell local
Oh cementeri dogal!,
vaig devallar i vaig dir
I aquí s’ha de consumir
sa meva amor principal
i sa vida de res val
en aquest món existir
Quan la vàrem haver enterrada
jo i aquell germanet seu
vaig dir Margalida amada
jo per tu pregaré a Déu
i dins es pensament meu
sempre et tendré retratada.
Adiós Margalideta
Margalideta adiós
Déu del cel qui és piadós
allà et tendrà Margalida
i jo en acabar sa vida
que mos hi vegem tots dos.
Per lo prompte i lluny que era
és que molta gent los plany
en Sebastià Company
na Margalida Servera.
