Aquesta lluna pagesa
aquí és més lluna que enlloc.
Sortia grossa i encesa:
ara ha pres un color groc.

Ja no veu carro ni mula
ni el bestiar que es recull.
Si avorrida, ho dissimula,
alta i clara com un ull.

Temps ha que dorm la gallina
i els al·lots ja són al llit.
Na Xamena diu: “Au, vine”
a l’home mig adormit.

No fa cas de petiteses,
la lluna. Vol camp obert.
Sèquies, pins, camins, maleses:
tot ho mira amb aire expert.

Amiga de l’olibassa,
de la granota i el mart.
(Qui dorm i qui va de caça,
i qui mai troba que és tard.)

Vetlla el vent que sempre alena,
i’la font que sempre neix,
i l’ona damunt l’arena
i, amb un badall, jo mateix.

Lladre i adúlter, a l’una,
volen anar d’amagat.
Es queixen: “Aquesta lluna!”
I troba una ombra el pecat.

La lluna de lloc es muda,
la lluna fa el seu camí.
La serena cau menuda
i arriba que tot té fi.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /