Sa nit s’atraca
as seu final més precís,
es sol enceta
un altre dia agraït…
Sent que tu me mires
amb aquests ulls ben petits,
sent que tu m’ensumes
i em toques amb es nas prim.
Un record intermitent per sa ment,
sa lluna de la una.
Intent tornar enrere,
em vénen bellumes as cap
i vull posar mesura
a sa irracionalitat.
Però ahir era ahir
i no podíem ni pensar,
sa locura va venir,
es instints mos van guanyar
Amb sa lluna de la una,
amb es cor accelerat,
sa lluna de la una
no deixava respirar.
