Jo plor per tu,
rosa encarnada;
més valdria que em donasses
sa metla garrapinyada.
Una pastoreta plora
perquè ha perdut sa manada,
i es pastoret la consola
donant-li garrapinyada.
Mares que teniu infants
que pareixen barruguets:
donau-los garrapinyada
i pareixeran angelets.
Un anglès va arribar a Eivissa
fa cosa d’una mesada,
i en tocar en terra va dir:
– Mi querer garrapinyada!!
I es al·lots, quan van a escola
plorant diuen a sa mare:
– Jo no em sabré sa lliçó
si no em dau garrapinyada.
Una jaia de cent anys
i un jai de cent vint-i-quatre
estaven panxa per panxa
fotent-se garrapinyada.
Al·lota si vols venir
a’s camp a segar civada,
mentre tu la segaràs
jo et daré garrapinyada.
Sa garrapinyada és bona,
no ha fet mal a ningú mai,
i es que diga lo contrari,
se’n pot ben anar al carai.
