Quina viada
aquest despertar.
Com una bala
s’ha enduit sang, fetge i plors a matar.
En es meu costat
ets tu qui dorm i no s’ha enterat
que quasi m’he mort en somnis,
que quasi t’escric des de s’altre costat.
Just un raig oblicu baixa del cel.
Ha arribat s’hora de treure sa fel.
Quina setmana
i encara és dimarts.
Plou a desgana
i res no fa olor en aquest nas d’espart.
He saludat,
i m’han dit adeu potser ja cansats
de què sempre expliqui merdes,
de què sempre estigui de s’altre costat.
Just un raig oblicu baixa del cel.
Ha arribat s’hora de treure sa fel.
Just un raig oblicu baixa del cel.
Ha arribat s’hora de treure sa fel.
