Sa casa des carboner

Ha plogut dins un bosc d’alzines, sitges cobertes de molsa, falgueres salvatges, roques humides.
I sa casa d’un carboner, baixava en es poble només es dissabtes, sa cara i es peus amb mascara, assustava sa gent.
A sa runa de sa casa anit he vist s’esperit amb una tortuga
i fum d’una espelma apagada, i res no m’ha dit.