La balanguera misteriosa com una aranya d’art súbtil,
Buida que buida sa filosa de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil.la, teixint la tela per demà.
La balanguera fila, fila, la balanguera filarà.

Girant l’ullada cap enrera, guaita les ombres de l’avior
I de la nova primavera sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila, com més endins pot arrelar.
La balanguera fila, fila, la balanguera filarà.

De tradicions i d’esperances, tix la senyera pel jovent
Com qui fa un vel de noviances, amb cabelleres d’or i argent
De la infantesa que s’enfila , de la vellura que se’n va.
La balanguera fila, fila, la balanguera filarà.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /