es niguls ja m’han aglapit
m’assec en un racó des llit
i vens tu per darrere
i me creues es braços així
una força justa i precisa
que arregla aquest malsofrit
floreix sa buguenvíl·lea
i ve un exèrcit de rupits
posaré es llum enterra
ballarem a n’es cel ras
de cop ja entenc ses coses
som oronetes i elefants
jo te cuid a tu, com tu me sanes a jo?
mai t’he demanat, quants de pics t’he trepitjat?
m’arrancaré amb un pasdoble
alegre i elegant
m’agafaràs de sa mà i diràs
¿me concede este vals?
jo te sembraré blat a n’es teus peus
tu m’estojaràs nervis i maldecaps
5.
Jes vidres 01:02
