Tot és gran
i és bonic
i la vida és un plat exquisit.
Perquè avui
has vingut.
M’has dut roses de llum i alegria!
I, amb les flors,
un petó,
què a la vida no hi ha res millor!
I, després,
amor meu,
barregem flors, amor i follia!
Roses, roses! Son preludi d’amor!
Roses, roses! Roses que encenen el dial!
És el món
un jardí
on les roses floreixen per mi
no hi ha res
més immens.
No hi ha res
tan intens
com l’aire i el perfum d’aquests flors!
Dóna’m sempre roses, roses, roses, roses…
i l’amir…!
