Et vaig conèixer entre trinxeres,
portaves l’estiu als teus ulls,
un mocador roig a l’esquena,
cançons que parlaven de tu.
Els carrers t’havien vist créixer,
portaves al cor un món nou,
cridaves paraules de vida
i esquenes cremades pel sol.
Cantaves al ritme dels somnis dels barris humils
sembraves les dolces batalles a tots els teus fills.
Rosa de foc, com xiulaven els fusells, fent-te digna.
Rosa de foc, com xiulaven els fusells, fent-te lliure.
L’estiu et va fer guerrillera,
somreies amb ràbia i amor,
t’alçaves tan jove i guerrera
el teu coratge era un tresor.
I van venir els dies de cendra,
tortures, horrors i malsons,
les lluites es feren furtives,
les boques es feren presons.
Cantaves al ritme dels somnis dels barris humils
sembraves les dolces batalles a tots els teus fills.
Rosa de foc…
I avui criatures més joves
que mai han sabut el teu nom
aixequen de nou les llambordes
i abaten les reixes de plom.
I entre els carrers de la memòria
retronaran crits del passat
i altre cop esclats de victòria,
la rosa que mai ha marxat.
Que torni a volar la bandera dels pobles rebels,
i escrivim les noves històries dels nostres anhels.
Rosa de foc…
