Vaig a explicar-los la història
del gran poble ilercavó.
Per guardar-la a la memòria
escolteu esta cançó.
Fa molts anys abans de Cristo
i després d’un llarg viatge
van quedar-se en esta terra
pel bon clima i pel paisatge.
De cròniques ben antigues
ja es donava per entès
que als que visquessen aquí
mai los faltaria res.
Bona caça i bona pesca
taronja vi i olivera
per l’estiu i la tardor,
l’hivern i la primavera.
Per protegir-se millor
van fer una ciutat-estat.
Després va arribar la Taifa
i avui els queda el bisbat.
Pobles veïns envejaven
tan bona situació,
entre València i Mallorca,
Barcelona i Aragó.
Arribaren temps difícils
per les maleïdes guerres
que van deixar malferides
estes estimades terres.
Quan lo riu que era una via
va passar a ser una frontera.
Se van trencar tots los ponts
i es va perdre la drecera.
Per si no en tenien prou,
encara en van patir més
enganyats per grans senyors
i negocis del progrés.
Quatre centrals nuclears,
boscos de molins de vent
i l’amenaça perpètua
de fer un gran transvasament.
Però la gent d’esta terra,
sense perdre la il·lusió,
va emprendre a ritme de jota
la seua revolució.
I avui encara s’escolta
la veu del poble que crida
i a tot arreu ha arribat
i se sap que el riu és vida.
Aquí s’acaba la història
del gran poble ilercavó.
Per guardar-la a la memòria
apreneu esta cançó.
