Va ser a la tardor de 1705
que a Altea desembarca Baptista Basset
com a general de l’exèrcit de Carles el d’Àustria.
Entra en la Marina i passeja per pobles i viles
i en moltes comarques als maulets va distribuint armes
i donant raons, convencent a tots els llauradors
que l’Arxiduc Carles vol suspendre tributs
i gravàmens i tot el país plantà cara al Borbó Felip V.
Els reis i governants de tota Europa
es posen a l’aguait i al ple s’aboquen,
que està en discussió la corona dels regnes d’Espanya
i els dos aspirants una guerra van a provocar,
buscant aliances amb altres estats dos exèrcits preparen,
Felip de Borbó, Carles d’Àustria, aquests són els seus noms.
Als pobles van renàixer les esperances
d’arrancar el poder als nobles senyors
i en poques setmanes el camí de València aplanaren;
maulets i aliats dominaren pobles i ciutats;
d’una punta a l’altra el país va tornar a obrir les arques
per traure al carrer les senyeres contra el botifler
i l’Arxiduc Carles a la porta de Quart aclamaren
i ell féu jurament d’obeir i defendre les lleis.
Del dia que ara esmente guardeu memòria:
el 25 d’abril de 1707.
Que trista batalla va somoure la terra d’Almansa;
l’exèrcit Borbó al de l’Àustria va vèncer d’un cop
i sense defenses ocuparen comarques senceres.
Mal dia va nàixer qui ordenà destruccions i matances.
Si el mal ve d’Almansa, amb raó diuen que a tots alcança:
no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat.
Després que va sotmetre tot el país
i va tractar els homes amb gran crueltat,
pensà que era l’hora d’augmentar el poder de la seua corona
i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta,
pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga
i ens va prohibir que parlàrem la llengua d’ací.
Senyors i senyores, de la història us hem fet el recompte;
si voleu seguir, en els llibres està tot escrit.
Si el mal d’Almansa amb raó diuen que a tots alcança!
