Us contaré d’una gran persona
que és merescut recordar,
d’un temps que dones no hi ha,
sa història vol silenciar,
nom Paula, li diuen Vivona.
De lletra va fer patrimoni,
també va ser glosadora,
i aquesta cançó ho rememora,
us en faré testimoni.
I de tot es seu catàleg
en contaré una aixuxí,
que amb un glosador mallorquí
hi va tenir aquest diàleg.
“- Vós que seríeu sa filla
de mestre Josep Vivó,
aquell que té tremolor
i com dorm sempre somia?
– i si ell té tremolor,
ell no se l’ha ocasionat,
ni desitja es tenir-lo:
és Déu que l’hi ha enviat.
I si, som sa seva filla
per defensar-lo si perd,
que sap més ell com somia
que vós quan esteu despert”
I aquesta és sa bella història
de na Paula, na Vivona,
dona que revoluciona,
conservau-la en memòria;
i si el món evoluciona
arribarem a major glòria.
