Vint-i-cinc anys de condemna,
vint-i-cinc anys més de cadenes,
per haver-me despenjat
la llufa de l’esquena;
per haver-los gosat dir,
el dia que s’emprovaven
la disfressa de democràcia,
que a sota encara es veia la camisa blava.

Rojo separatista!
condemnat a ser
rojo separatista!
condemnat per ser

Vint-i-cinc anys de condemna
als que van dir “sí senyor”,
i van planxar-los la disfressa
creient que era un mal menor;
condemnats a autoconvèncer-se
que tot s’havia acabat,
com si aquesta submissió
no fos una altra cel·la de la mateixa presó.

Fet i fet, els uns i els altres
tancats a la mateixa presó,
els uns amb bones vistes,
els altres al forat dels terroristes.
Fet i fet, aquesta foscor
va bé per tenir-ho clar.
El que sap que està tancat
li queda l’esperança poder-se escapar.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /